L’ACORD D’ASSOCIACIÓ ENTRE ANDORRA
I LA UNIÓ EUROPEA
L’Acord d’Associació
El 2015 vam començar a negociar, conjuntament amb San Marino i Mónaco, un Acord d’Associació amb la UE. L’objectiu d’aquest acord és definir un marc de relacions estable amb la UE que ens permiti diversificar la nostra economia, tot accedint a un mercat interior de més de 500 milions de persones.
Es tracta d’un Acord d’associació ambiciós, que impactarà significativament la vida dels ciutadans i empreses del país.
Gràcies a l’acord, Andorra podrà participar en el mercat interior europeu: els seus ciutadans podran estudiar, treballar, fer negocis o jubilar-se a Europa en les mateixes condicions que la resta dels seus nacionals.
L’acord implica l’equiparació de la normativa andorrana a l’europea, mantenint però especificitats pròpies en política exterior o fiscal. En cap cas, no es contempla una adhesió (és a dir, Andorra no esdevé estat membre de la UE).
PER QUÈ ES NEGOCIA?
L’associació amb la Unió Europea ha estat considerada la millor opció perquè Andorra segueixi sent un país pròsper i amb una gran qualitat de vida, i això, d’una manera sostenible i duradora en el temps.
L’economia andorrana, fins ara centrada en el comerç i el turisme, necessita modernitzar-se i diversificar-se. La lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals que representa el mercat europeu són una oportunitat per rebre noves propostes de negoci, que actualment per les característiques del país no són viables, i per ampliar l’activitat econòmica actual més enllà de les fronteres. Tot això, sense deixar de banda els sectors tradicionals.
L’associació amb la UE també dona accés a la participació en programes europeus i a diferents mecanismes de finançament.
IMPLICACIONS
L’abast de l’acord és molt ample. Per una banda, implica la incorporació de la normativa europea que ha de permetre la lliure circulació de mercaderies, bens, serveis i capitals al reglament andorrà.
L’acord també inclou les polítiques horitzontals i d’acompanyament de la Unió Europea, que regulen àmbits transversals com el medi ambient, la protecció del consumidor, l’energia, els drets dels treballadors, entre altres.
Totes aquestes fites comporten l’assimilació de bona part de la normativa europea, 5han d’anar acompanyades d’una transformació cap a una administració àgil i moderna.
La fiscalitat (és a dir la regulació dels impostos), la política exterior i el control de les fronteres queden fora de l’Acord d’associació amb la UE. Com a estat associat, Andorra tampoc haurà de participar en els pressupostos de la UE.
La lliure circulació de mercaderies implica que els productes puguin circular lliurement d’un país a l’altre. Per a assolir aquest fet serà necessari:
- Creació d’una unió duanera: eliminació dels drets de duana, de les restriccions quantitatives i de les mesures d’efecte equivalent.
- Harmonització de normativa (que estableix els requeriments essencials de salut i de seguretat dels productes) o el reconeixement mutu entre Estats (de les normes tècniques nacionals).
La lliure circulació de persones és un dels drets fonamentals garantits en el mercat interior; de fet, és el més important per a les persones, ja que els dona el dret a viure, treballar, establir un negoci i estudiar en tot el territori, que agrupa els estats membres de la UE i els tres països de l’Espai Econòmic Europeu (Islàndia, Liechtenstein i Noruega). També s’hi inclouen disposicions relatives als membres de la família que acompanyen les persones que es desplacen.
Per completar el principi de lliure circulació de persones i donar-hi suport, s’hi inclouen normes específiques sobre el reconeixement de qualificacions professionals i la coordinació de la Seguretat Social, tots dos essencials per poder exercir de manera eficaç aquesta llibertat de circulació.
La lliure circulació de serveis estableix com es pot exercir una activitat econòmica en un altre estat, ja sigui de manera continuada (dret d’establiment), ja sigui de manera temporal tot mantenint la radicació del negoci en el país d’origen (lliure prestació de serveis).
Aquesta llibertat de circulació està estretament vinculada a la lliure circulació de persones i al dret d’establiment. També té un paper important en moltes fases de la producció de mercaderies. La normativa que s’hi inclou està encaminada a eliminar barreres, ja siguin legals o derivades de la pràctica administrativa, que siguin discriminatòries o injustificades i que puguin obstaculitzar l’exercici d’aquesta llibertat de circulació.
La seva transposició comporta, a més d’adoptar mesures normatives, també mesures pràctiques, com ara l’establiment de la finestra única, la instauració de procediments electrònics i de cooperació administrativa i, en general, la simplificació administrativa.
La lliure circulació de capitals és fonamental per al bon funcionament de la circulació de mercaderies, serveis i persones. Té per objectiu facilitar el moviment de capital sense retards innecessaris o despeses de transacció. Permet el desenvolupament de qualsevol operació a l’exterior com l’obertura d’un compte bancari, la participació en empreses no nacionals, inversions o la compra de propietats immobiliàries.
En relació amb les empreses, permet invertir o tenir en propietat empreses europees així com prendre part activa en la seva gestió.
Hi ha algunes excepcions a la llibertat de circulació de capital, bàsicament vinculades a la fiscalitat i a les consideracions de política pública.
Per tal de garantir el correcte funcionament del mercat interior de la Unió, tant els tractats europeus com l’Acord d’associació preveuen una sèrie de polítiques horitzontals que són rellevants per garantir la viabilitat del mercat interior i que regulen els àmbits següents: competència, ajudes d’estat, contractació pública, política social, protecció dels consumidors, medi ambient, estadística i dret de les societats.
El projecte d’Acord d’associació incorpora un apartat específic sobre la cooperació amb la UE fora de les quatre llibertats en les àrees d’acompanyament que no estan cobertes a la resta de l’Acord. Aquesta cooperació es duu a terme mitjançant activitats conjuntes que van des del diàleg i la promoció d’esdeveniments fins a la participació en programes europeus. L’Acord preveurà de quina manera es desenvoluparà la participació en programes i com es calcularà, financerament parlant, aquest accés. Com que té un cost econòmic, caldrà ser estratègics a l’hora de determinar en quins programes pren part Andorra, però aquest és sens dubte un dels aspectes de l’Acord que ofereix més oportunitats.
La negociació
2015-2018: Primera fase.
2018 a l’actualitat: Segona fase.
Negociació plurilateral entre la Unió Europea i Andorra, Mònaco i San Marino conjuntament. Durant aquests anys s’ha avançat en la redacció del marc institucional i les disposicions comunes als tres països que defineixen “les regles del joc de l’acord”
Negociació bilateral, la Unió Europea es reuneix amb Andorra, Mònaco i San Marino per separat. Es negocia totes les normes (cabal comunitari) i les adaptacions que cada país ha d’incorporar per poder integrar el mercat interior. El cabal comunitari inclou tot el relatiu a les 4 llibertats de circulació i altres polítiques d’acompanyament i es divideix en un total de 25 annexos.
2015-2018: Primera fase.
Negociació plurilateral entre la Unió Europea i Andorra, Mònaco i San Marino conjuntament. Durant aquests anys s’ha avançat en la redacció del marc institucional i les disposicions comunes als tres països que defineixen “les regles del joc de l’acord”
2018 a l’actualitat: Segona fase.
Negociació bilateral, la Unió Europea es reuneix amb Andorra, Mònaco i San Marino per separat. Es negocia totes les normes (cabal comunitari) i les adaptacions que cada país ha d’incorporar per poder integrar el mercat interior. El cabal comunitari inclou tot el relatiu a les 4 llibertats de circulació i altres polítiques d’acompanyament i es divideix en un total de 25 annexos.
ESTAT D'AVANÇAMENT DEL PROJECTE
Disposicions del marc institucional: text acordat en un 80%. Es reprendrà la negociació plurilareal quan les qüestions bilaterals hagin avançat de manera significativa.
Lliure circulació de mercaderies: text acordat. Manca únicamente la migració d’alguns elements tècnics de l’Acord comercial del 1990. L’anàlisis del annexos està en curs.
Lliure circulació de persones: text parcialment acordat. Document de posició enviat al març 2020. No s’ha tractat a l’espera de reprendre les negociacions en presencials. Agendat pel maig 2022.
Lliure circulació de serveis: text parcialment acordat. La posición està en curs de definició. Operadors públics: principi d’acord amb Feda i negociació iniciada amb Andorra Telecom.
Lliure circulació de capitals: text parcialment acordat. La negociació sobre les normes no s’ha iniciat.
Cooperació fora de les quatre llibertats: text parcialment acordat (represa de l’Acord de cooperació del 2004). La EU no tractarà aquest capítol fins que el contingut de les 4 llibertats estugui acordat.
Antecedents
Andorra veu la necessitat d’establir un marc de relació amb les institucions Europees quan es queda totalment envoltada de territori europeu. Això succeeix quan Espanya s’adhereix a la CEE i Andorra comença la negociació de l’Acord Comercial del 1990.
Des de llavors, els diferents governs, sigui quina sigui la seva orientació política, han avançat cap a una major aproximació a Europa. En 30 anys s’han signat un total de 7 acords sectorials.
La forta crisi del 2007 va fer evident la necessitat de replantejar el model econòmic d’Andorra i es van iniciar importants reformes, a nivell intern, amb la reforma fiscal i el procès d’obertura econòmica, i a nivell extern, amb la voluntat d’homologar Andorra a nivell internacional per la via de l’acostament a Europa.
Al 2007 s’inclou en el Tractat de la Unió Europea, signat a Lisboa, una declaració estableix que la Unió Europea tindrà en compte la situació particular dels països de petita dimensió territorial que mantenen amb ella relacions específiques de proximitat. Aquesta declaració és la que obre la porta a Andorra, Mònaco i San Marino sol·licitar a les institucions Europees una relació més propera que permeti participar en el mercat interior
Entre el 2009 i el 2014 tenen lloc tot un seguit d’intercanvis entre Andorra i la UE per estudiar i decidir quin és el millor model de relació. Totes dues parts conclouen que l’opció d’un Acord d’associació és la més viable.
Al març 2015: Inici de les negociacions
La teva opinió és important en aquest procés.
Envia’ns les teves preguntes, dubtes o comentaris.
