L’ACORD D’ASSOCIACIÓ ENTRE ANDORRA
I LA UNIÓ EUROPEA
L’Acord d’Associació
El 2015 vam començar a negociar, conjuntament amb San Marino i Mònaco, un acord d’associació amb la UE. L’objectiu d’aquesta entesa és definir un marc de relacions estable amb la UE que ens permeti diversificar la nostra economia, tot accedint a un mercat interior de prop de 450 milions de persones.
Es tracta d’un projecte ambiciós que impactarà significativament en la vida dels ciutadans i empreses del país.
Gràcies a l’Acord, Andorra podrà participar en el mercat interior europeu: els seus ciutadans podran estudiar, treballar, fer negocis o jubilar-se a Europa en les mateixes condicions que la resta de nacionals dels estats membres.
L’Acord implica l’equiparació de la normativa andorrana a l’europea, mantenint, però, especificitats pròpies en política exterior o fiscal. En cap cas, no es preveu una adhesió (és a dir, Andorra no esdevé estat membre de la UE).
PER QUÈ ES NEGOCIA?
L’associació amb la Unió Europea ha estat considerada la millor opció perquè Andorra segueixi sent un país pròsper i amb una gran qualitat de vida, i això, d’una manera sostenible i duradora en el temps.
L’economia andorrana, fins ara centrada en el comerç i el turisme, necessita modernitzar-se i diversificar-se. La participació en el mercat interior de la Unió Europea, un mercat regit per normes comunes a tots els estats que en formen part i que permeten la lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals, és una oportunitat per rebre noves propostes de negoci i per ampliar l’activitat econòmica actual més enllà de les fronteres. Tot això, sense deixar de banda els sectors tradicionals.
L’associació amb la UE també dona accés a prendre part en programes europeus i a diversos mecanismes de finançament.
IMPLICACIONS
L’abast de l’Acord és molt ampli. Per una banda, implica la incorporació dins de l’ordenament jurídic andorrà de la normativa europea que ha de permetre la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals.
L’Acord també inclou les polítiques horitzontals que regulen àmbits transversals com el medi ambient, la protecció del consumidor, la política social, l’energia, la contractació pública i el dret de societats, entre d’altres.
En definitiva, Andorra haurà d’assimilar bona part de la normativa europea, i per això la implementació de l’Acord ha d’anar acompanyada d’una transformació cap a una Administració àgil i moderna.
Finalment, queden fora de l’Acord d’associació la fiscalitat, és a dir, la regulació dels impostos, la política exterior i el control de les fronteres. Com a estat associat, Andorra tampoc haurà de participar en els pressupostos de la UE.
La lliure circulació de mercaderies implica que els productes puguin circular lliurement d’un país a l’altre. Compradors i venedors de bens no han de pagar drets de duana quan comercialitzen amb la majoria de productes (això inclou l’eliminació també de restriccions quantitatives o altres mesures amb un efecte equivalent). A més, abans de l’existència del mercat interior, cada país aplicava regulacions tècniques i estàndards diferents, que estipulaven com s’havien de fabricar i provar els productes. Ara, la lliure circulació de mercaderies també comporta una harmonització de normativa (que estableix els requeriments essencials de salut i de seguretat dels productes) o el reconeixement mutu entre estats (de les normes tècniques nacionals), i així s’eliminen aquestes barreres comercials.
La lliure circulació de persones és un dels drets fonamentals garantits en el mercat interior; de fet, és el més important per a les persones, ja que els dona el dret a viure, treballar, establir un negoci i estudiar en tot el territori, que agrupa els estats membres de la UE i els tres països de l’Espai Econòmic Europeu (Islàndia, Liechtenstein i Noruega). També s’hi inclouen disposicions relatives als membres de la família que acompanyen les persones que es desplacen.
Per completar el principi de lliure circulació de persones i donar-hi suport, s’hi inclouen normes específiques sobre el reconeixement de qualificacions professionals i la coordinació de la Seguretat Social, tots dos essencials per poder exercir de manera eficaç aquesta llibertat de circulació.
La lliure circulació de serveis estableix com es pot exercir una activitat econòmica en un altre estat, ja sigui de manera continuada (dret d’establiment), ja sigui de manera temporal tot mantenint la radicació del negoci en el país d’origen (lliure prestació de serveis).
Aquesta llibertat de circulació està estretament vinculada a la lliure circulació de persones i al dret d’establiment. També té un paper important en moltes fases de la producció de mercaderies. La normativa que s’hi inclou està encaminada a eliminar barreres, ja siguin legals o derivades de la pràctica administrativa, que siguin discriminatòries o injustificades i que puguin obstaculitzar l’exercici d’aquesta llibertat de circulació.
La seva transposició comporta, a més d’adoptar mesures normatives, també mesures pràctiques, com ara l’establiment de la finestra única, la instauració de procediments electrònics i de cooperació administrativa i, en general, la simplificació administrativa.
La lliure circulació de capitals és fonamental per al bon funcionament de la circulació de mercaderies, serveis i persones. Té per objectiu facilitar el moviment de capital sense retards innecessaris o despeses de transacció. Permet el desenvolupament de qualsevol operació a l’exterior com l’obertura d’un compte bancari, la participació en empreses no nacionals, inversions o la compra de propietats immobiliàries.
En relació amb les empreses, permet invertir o tenir en propietat empreses europees així com prendre part activa en la seva gestió.
Hi ha algunes excepcions a la llibertat de circulació de capital, bàsicament vinculades a la fiscalitat i a les consideracions de política pública.
Per tal de garantir el correcte funcionament del mercat interior de la Unió, tant els tractats europeus com l’Acord d’associació preveuen una sèrie de polítiques horitzontals que són rellevants per garantir la viabilitat del mercat interior i que regulen els àmbits següents: competència, ajudes d’estat, contractació pública, política social, protecció dels consumidors, medi ambient, estadística i dret de les societats.
El projecte d’Acord d’associació incorpora un apartat específic sobre la cooperació amb la UE fora de les quatre llibertats en les àrees d’acompanyament que no estan cobertes a la resta de l’Acord. Aquesta cooperació es duu a terme mitjançant activitats conjuntes que van des del diàleg i la promoció d’esdeveniments fins a la participació en programes europeus. L’Acord preveurà de quina manera es desenvoluparà la participació en programes i com es calcularà, financerament parlant, aquest accés. Com que té un cost econòmic, caldrà ser estratègics a l’hora de determinar en quins programes pren part Andorra, però aquest és sens dubte un dels aspectes de l’Acord que ofereix més oportunitats.
La negociació
2015-2018: Primera fase
2018 a l’actualitat: Segona fase
Negociació plurilateral entre la Unió Europea i Andorra, Mònaco i San Marino conjuntament. Durant aquests anys es va avançar en la redacció del marc institucional i les disposicions comunes als tres països que defineixen “les regles del joc” de l’Acord.
Negociació bilateral, la Unió Europea es reuneix amb Andorra, Mònaco i San Marino per separat. Es negocien totes les normes (cabal comunitari) i les adaptacions que cada país ha d’incorporar per poder integrar el mercat interior. El cabal comunitari inclou tot el relatiu a les quatre llibertats de circulació i altres polítiques d’acompanyament i es divideix en 25 annexos.
2015-2018: Primera fase.
Negociació plurilateral entre la Unió Europea i Andorra, Mònaco i San Marino conjuntament. Durant aquests anys s’ha avançat en la redacció del marc institucional i les disposicions comunes als tres països que defineixen “les regles del joc de l’acord”
2018 a l’actualitat: Segona fase.
Negociació bilateral, la Unió Europea es reuneix amb Andorra, Mònaco i San Marino per separat. Es negocia totes les normes (cabal comunitari) i les adaptacions que cada país ha d’incorporar per poder integrar el mercat interior. El cabal comunitari inclou tot el relatiu a les 4 llibertats de circulació i altres polítiques d’acompanyament i es divideix en un total de 25 annexos.
ESTAT D'AVANÇAMENT DEL PROJECTE
Disposicions del marc institucional: text acordat en un 80%. Es reprendrà la negociació plurilateral quan les qüestions bilaterals, és a dir, la negociació dels annexos, hagin avançat de manera significativa.
Lliure circulació de mercaderies: text acordat. Manca únicament la migració d’alguns elements tècnics de l’Acord comercial del 1990. L’anàlisi dels annexos està en curs.
Lliure circulació de persones: text parcialment acordat. Document de posició enviat al març del 2020. Negociació iniciada al primer semestre del 2022, amb la represa de les sessions presencials.
Lliure circulació de serveis:text parcialment acordat. Posició definida. Operadors públics: principi d’acord amb FEDA i negociació en curs amb Andorra Telecom.
Lliure circulació de capitals: el text que consta en l’Acord marc relatiu a les disposicions generals està parcialment acordat. La negociació sobre les normes no ha començat.
Cooperació fora de les quatre llibertats: text parcialment acordat (represa de l’Acord de cooperació del 2004). No es preveu tractar aquest capítol fins que el contingut de les quatre llibertats estigui negociat.
Antecedents
Andorra veu la necessitat d’establir un marc de relació amb les institucions europees quan es queda totalment envoltada de territori europeu.
Això succeeix quan Espanya s’adhereix a la CEE (1986). Andorra inicia en aquell moment un diàleg que culminarà amb la signatura de l’Acord Comercial del 1990.
Des de llavors, els diferents governs, fos quina fos la seva orientació política, han avançat cap a una aproximació més gran a Europa. En trenta anys s’han signat set acords sectorials.
La forta crisi del 2007 va fer evident la necessitat de replantejar el model econòmic d’Andorra i es van engegar reformes importants, a escala interna, amb la reforma fiscal i el procés d’obertura econòmica, i, en l’àmbit extern, amb la voluntat d’homologar Andorra internacionalment per la via de l’acostament a Europa.
Al 2007 s’inclou en el Tractat de la Unió Europea, signat a Lisboa, una declaració que estableix que la Unió Europea tindrà en compte la situació particular dels països de petita dimensió territorial que mantenen amb ella relacions específiques de proximitat. Aquesta declaració és la que obre la porta a Andorra, Mònaco i San Marino a sol·licitar a les institucions europees una relació més propera que permeti participar en el mercat interior.
Entre el 2009 i el 2014 tenen lloc tot un seguit d’intercanvis entre Andorra i la UE per estudiar i decidir quin és el millor model de relació. Totes dos parts conclouen que l’opció d’un acord d’associació és la més viable.
Al març del 2015 comencen les negociacions.
La vostra opinió és important en aquest procés.
Envieu-nos preguntes, dubtes o comentaris.
