Què implica participar al mercat interior

El mercat interior és el territori que ocupen 30 països europeus, per on circulen lliurement les persones, les mercaderies, els serveis i els capitals. A més, incorpora altres polítiques per tenir una qualitat de vida elevada i garantir que les quatre llibertats funcionin.

Andorra és actualment un estat tercer de la Unió Europea i no forma part del mercat interior. Això vol dir que Andorra aplica lleis diferents de les del seu entorn i que, tant als andorrans com a les empreses del nostre país, se’ns tracta d’una manera diferent de la resta de ciutadans o empreses que formen part del mercat interior.

L’objectiu de l’Acord d’associació és que Andorra pugui participar plenament en aquest mercat de manera adaptada, mantenint les nostres especificitats. Tot plegat facilitarà el comerç, la mobilitat de persones, la prestació de serveis i les inversions financeres, i generarà oportunitats per als ciutadans i les empreses del país, que ara no tenim. La participació en el mercat interior també permet tenir accés als programes europeus, una xarxa de cooperació europea molt reeixida que ara no tenim a l’abast.

És important destacar que queden fora de l’Acord d’associació la fiscalitat, és a dir, la regulació dels impostos, la política exterior i el control de les fronteres. Tampoc es toquen polítiques que ja actualment no són competència de la UE, com la salut pública, l’educació, la cultura, la política social. Àmbits en els què hi pot haver cooperació però que de manera general, cada país ho fa a la seva manera.

Com a estat associat, Andorra tampoc no haurà de participar en els pressupostos de la UE i com que Andorra no esdevindrà un estat membre, els andorrans no tindran drets polítics; és a dir que, per exemple, no votarem en les eleccions europees.

La lliure circulació de mercaderies

La lliure circulació de mercaderies implica que els productes puguin circular lliurement d’un país a l’altre. Compradors i venedors de béns no han de pagar drets de duana quan comercialitzen amb la majoria de productes (això inclou l’eliminació també de límits de quantitats o altres mesures amb un efecte equivalent). A més, abans de l’existència del mercat interior, cada país aplicava regulacions tècniques i estàndards diferents, que regulaven com s’havien de fabricar i provar els productes. Ara, la lliure circulació de mercaderies també comporta una harmonització de normativa (és a dir que s’estableixen els requeriments essencials de salut i de seguretat dels productes) o el reconeixement mutu entre estats (de les normes tècniques nacionals), i així s’eliminen aquestes barreres comercials.
  • Exemples concrets de què ens pot aportar
    • Desenvolupament de nous sectors industrials d’alt valor afegit (implants, equipaments sanitaris, prototips de peces per a maquinàries específiques o molts altres), que compleixin la normativa europea i, per tant, tinguin sortida més enllà del mercat andorrà.
    • Que els petits productors d’Andorra ja existents (que fabriquen mel, vins i licors i productes cosmètics, entre d’altres) tinguin més facilitats a l’hora de vendre fora d’Andorra.
  • Com s’ha acordat per a Andorra
    • El projecte d’Acord d’associació incorpora l’Acord comercial del 1990 (que elimina els drets de duana, les restriccions quantitatives i les taxes i mesures d’efecte equivalent).
    • S’amplia la unió duanera als productes agrícoles (estaven exclosos en l’Acord del 1990) i s’hi incorpora una solució específica per als productes del tabac.
    • Manté les franquícies de viatgers.
    • Permet una entrada gradual i seqüencial al mercat interior (Andorra no haurà d’incorporar el cabal comunitari de tots els sectors alhora, sinó que s’aniran regulant els sectors d’activitat a mesura que vagin apareixent al país).

La lliure circulació de persones

La lliure circulació de persones és un dels drets fonamentals garantits en el mercat interior; de fet, és el més important per a les persones, ja que els dona el dret a viure, treballar, jubilar-se, establir un negoci i estudiar en tot el territori, que agrupa els estats membres de la UE i els tres països de l’Espai Econòmic Europeu (Islàndia, Liechtenstein i Noruega). També s’hi inclouen disposicions relatives als membres de la família que acompanyen les persones que es desplacen. Per completar el principi de lliure circulació de persones i donar-li suport, s’hi inclouen normes específiques sobre el reconeixement de qualificacions professionals i la coordinació de la Seguretat Social, tots dos essencials per poder exercir de manera eficaç aquesta llibertat de circulació.
  • Exemples concrets de què ens pot aportar
    • Els estudiants podran optar als estudis en les mateixes condicions que la resta de nacionals de la UE (actualment s’apliquen tarifes i condicions d’accés diferents als estudiants dels països tercers, excepte a les universitats públiques d’Espanya, França i Portugal).
    • Els nacionals andorrans poden optar a estades o llocs de feina en qualsevol país de la Unió.
    • Disposarem de targeta sanitària europea.
    • Es coordinen els sistemes de seguretat social amb la resta de països, de manera que si un andorrà treballa en diferents països pot agrupar i acumular les diferents cotitzacions.​
  • Com s’ha acordat per a Andorra
La lliure circulació de persones s’aplicarà de manera asimètrica. Els andorrans podrem treballar i residir en qualsevol país de la UE en les mateixes condicions que la resta de ciutadans europeus. Per contra, s’ha acordat una adaptació específica perquè Andorra mantingui el control dels fluxos migratoris de residents nacionals europeus.
    • Es manté un sistema d’immigració basat en quotes, diferent de l’actual, i es passa a un total de tres quotes: treballadors, econòmicament actius, passius i temporers (-12 mesos).
    • El nombre de permisos anyal augmentarà en xifres similars a les actuals.
    • Es manté un procediment de verificació dels antecedents penals dels nacionals d’origen UE. Es tracta d’un sistema que preveu una verificació sistemàtica per a certes professions (vinculades a la salut, l’educació, els serveis financers i altres sectors sensibles). I estableix una verificació aleatòria de declaració jurada d’antecedents penals per a la resta de professions.
    • El nou sistema es posaria en marxa dos anys després de l’entrada en vigor de l’Acord d’associació i totes dos parts revisaran aquesta solució cada 10 anys (serà necessari l’acord de totes dues parts per a una modificació).
    • Finalment, s’inclou en l’Acord una declaració que estableix que caldrà tenir en compte l’impacte real que un comportament perillós pugui tenir a Andorra, d’acord amb la seva particularitat geogràfica, demogràfica i real, i d’acord amb la jurisprudència dels tribunals andorrans.

La lliure circulació de serveis

La lliure circulació de serveis estableix com es pot exercir una activitat econòmica en un altre estat, ja sigui de manera continuada (dret d’establiment), ja sigui de manera temporal tot mantenint la radicació del negoci en el país d’origen (lliure prestació de serveis).

Aquesta llibertat de circulació està estretament vinculada a la lliure circulació de persones i al dret d’establiment. També té un paper important en moltes fases de la producció de mercaderies. La normativa que s’hi inclou està encaminada a eliminar barreres, ja siguin legals o derivades de la pràctica administrativa, que siguin discriminatòries o injustificades i que puguin obstaculitzar l’exercici d’aquesta llibertat de circulació.

La seva transposició comporta, a més d’adoptar mesures normatives, també mesures pràctiques, com ara l’establiment de la finestra única, la instauració de procediments electrònics i de cooperació administrativa i, en general, la simplificació administrativa.

Exemples concrets de què ens pot aportar
  • Els operadors andorrans podran oferir els seus serveis o establir-se en un altre país de la Unió.
  • Els operadors europeus podran establir-se (subjecte a quota) a Andorra o bé oferir els seus serveis a operadors andorrans.
Com s’ha acordat per a Andorra
  • En matèria d’energia Andorra podrà seguir mantenint un operador principal en matèria d’energia.
  • En matèria de telecomunicacions es preveuen dos canvis respecte de la situació actual:
    • Desaparició de la itinerància de pagament. Andorra s’alinearà a la situació del roaming like at home de la resta de països de la Unió en set anys.
    • Obertura del mercat de les telecomunicacions en set anys amb uns requisits mínims de qualitat, cobertura i universalitat del servei.
Pel que fa a la lliure prestació de serveis
  • S’ha acordat un període transitori de tres anys després de l’entrada en vigor de l’Acord.
  • Aquest període transitori, juntament amb el treball previ ja efectuat en els darrers anys, té per objectiu completar el marc legislatiu actual perquè els professionals andorrans puguin treure el màxim profit de la lliure circulació de serveis i alhora es puguin mitigar els possibles riscos.

La lliure circulació de capitals

La lliure circulació de capitals és fonamental per al bon funcionament de la circulació de mercaderies, serveis i persones. Té per objectiu facilitar el moviment de capital sense retards innecessaris o despeses de transacció. Permet el desenvolupament de qualsevol operació a l’exterior com l’obertura d’un compte bancari, la participació en empreses no nacionals, inversions o la compra de propietats immobiliàries.
En relació amb les empreses, permet invertir o tenir en propietat empreses europees així com prendre part activa en la seva gestió.
  • Hi ha algunes excepcions a la llibertat de circulació de capital, bàsicament vinculades a la fiscalitat i a les consideracions de política pública. Exemples concrets de què ens pot aportar
    • Els andorrans podran obrir comptes i efectuar o rebre pagaments en les mateixes condicions que la resta de nacionals de la Unió Europea entre ells.
    • També podran comprar participacions d’empreses o comprar propietats immobiliàries en les mateixes condicions que els nacionals de la UE.
  • Com s’ha acordat per a Andorra
    • Durant la negociació es va acordar la inclusió d’adaptacions específiques per limitar la inversió estrangera, especialment en el sector immobiliari. En concret es tracta d’una mesura similar a la que està en vigor a Malta per limitar la compra de béns immobles destinats a residències secundàries per part de persones no residents. Aquesta mesura té com a objectiu mitigar els efectes negatius que la inversió estrangera podria tenir sobre el mercat de l’habitatge.

Altres polítiques de la UE

Per tal de garantir el correcte funcionament del mercat interior de la Unió, tant els tractats europeus com l’Acord d’associació preveuen una sèrie de polítiques horitzontals que són rellevants per garantir la viabilitat del mercat interior i que regulen els àmbits següents: competència, ajudes d’estat, contractació pública, política social, protecció dels consumidors, medi ambient, estadística i dret de les societats.
  • Exemples concrets de què ens pot aportar
    • Les empreses andorranes podran presentar-se a licitacions de qualsevol país de la Unió Europea en les mateixes condicions que els operadors comunitaris.
    • Andorra s’afegeix a l’estratègia europea en matèria de medi ambient i clima.
    • Andorra incorporarà, per la via de la normativa en matèria de política social, el permís parental, actualment inexistent.
    • L’Eurostat podrà incloure estadístiques andorranes en els àmbits acordats.
    • Protecció del consumidor reforçada.
  • Com s’ha acordat per a Andorra
    • Andorra ha incorporat períodes transitoris per poder disposar de temps suficient per adoptar i implementar la normativa europea en aquestes matèries.

La cooperació amb Europa i els programes europeus

El projecte d’Acord d’associació incorpora un apartat específic sobre la cooperació amb la UE fora de les quatre llibertats en les àrees d’acompanyament que no estan cobertes a la resta de l’Acord. Aquesta cooperació es duu a terme mitjançant activitats conjuntes que van des del diàleg i la promoció d’esdeveniments fins a la participació en programes europeus. L’Acord preveurà de quina manera es desenvoluparà la participació en programes i com es calcularà, financerament parlant, aquest accés. Com que té un cost econòmic, caldrà ser estratègics a l’hora de determinar en quins programes pren part Andorra, però aquest és sens dubte un dels aspectes de l’Acord que ofereix més oportunitats.

Llista dels programes de la Unió Europea: https://commission.europa.eu/funding-tenders/find-funding/eu-funding-programmes_es.
  • Com s’ha acordat per a Andorra
    • Andorra podrà participar en programes europeus (en la seva integritat o en una part del programa) a partir del pròxim període de programació (2027-2034).
WhatsApp
PRODUCTES - CISTELLA
PRODUCTES - CISTELLA BUIDA
Cercador

# Entra un mínim d'1 caràcter per cercar # Prem la tecla ENTER per cercar o ESC per tancar

Favorits
PRODUCTES - CAP FAVORIT AFEGIT