L’ACORD D’ASSOCIACIÓ ENTRE ANDORRA
I LA UNIÓ EUROPEA

L’Acord d’Associació

El 2015 vam començar a negociar, conjuntament amb San Marino i Mònaco, un acord d’associació amb la UE. El complex context geopolític mundial i les limitacions del model econòmic andorrà, basat en uns pocs sectors tradicionals que han mostrat la seva fragilitat, en particular en moments de crisi, ha fet i fa necessari trobar maneres de diversificar l’economia andorrana. L’Acord d’associació té per objectiu definir un marc de relacions estable amb la UE que ens permeti diversificar la nostra economia accedint a un mercat interior format per 30 països i prop de 450 milions de persones, en el qual les empreses i nacionals andorrans rebran un tracte equivalent al de les empreses i nacionals de la Unió Europea.

Es tracta d’un projecte ambiciós que impactarà significativament en la vida dels ciutadans, ja que ens permetrà estudiar, treballar, fer negocis o jubilar-nos a Europa en les mateixes condicions que la resta de nacionals dels estats membres, i en les empreses del país, que podran establir-se o prestar els seus serveis en tot el mercat interior.

L’Acord implica l’equiparació de la normativa andorrana a l’europea, mantenint, però, especificitats pròpies en política exterior o fiscal. En cap cas no es preveu una adhesió (és a dir, Andorra no esdevé estat membre de la UE).

PER QUÈ S'HA NEGOCIAT?

L’associació amb la Unió Europea ha estat considerada la millor opció perquè Andorra segueixi sent un país pròsper, resilient i amb una gran qualitat de vida, i això d’una manera sostenible i duradora en el temps.

L’economia andorrana, fins ara centrada en el comerç i el turisme, necessita modernitzar-se i diversificar-se. La participació en el mercat interior de la Unió Europea, un mercat que envolta Andorra i que està regit per normes comunes a tots els estats que en formen part, permet la lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals, i és una oportunitat per rebre noves propostes de negoci i per ampliar l’activitat econòmica actual més enllà de les fronteres. Tot això, sense deixar de banda els sectors tradicionals. Es tracta d’un projecte d’acord asimètric, que permet respectar i mantenir les nostres especificitats com a país.

L’associació amb la UE també dona accés a prendre part en agències i programes europeus i a diversos mecanismes de finançament.

IMPLICACIONS

L’abast de l’Acord és molt ampli. Per una banda, implica la incorporació dins de l’ordenament jurídic andorrà de la normativa europea prèviament negociada que ha de permetre la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals.

L’Acord també inclou les polítiques horitzontals que regulen àmbits transversals com el medi ambient, la protecció del consumidor, la política social, l’energia, la contractació pública i el dret de societats, entre d’altres.

En definitiva, Andorra haurà d’assimilar bona part de la normativa europea, i per això la implementació de l’Acord ha d’anar acompanyada d’una transformació cap a una Administració més àgil i moderna.

Finalment, queden fora de l’Acord d’associació la fiscalitat, és a dir, la regulació dels impostos, la política exterior i el control de les fronteres. Com a estat associat, Andorra tampoc no haurà de participar en els pressupostos de la UE. Cal remarcar que, en no esdevenir un estat membre de la UE, els nacionals andorrans no tindran drets polítics; és a dir que, per exemple, no votarem en les eleccions europees.

La lliure circulació de mercaderies

La lliure circulació de mercaderies implica que els productes puguin circular lliurement d’un país a l’altre. Compradors i venedors de béns no han de pagar drets de duana quan comercialitzen amb la majoria de productes (això inclou l’eliminació també de restriccions quantitatives o altres mesures amb un efecte equivalent). A més, abans de l’existència del mercat interior, cada país aplicava regulacions tècniques i estàndards diferents, que estipulaven com s’havien de fabricar i provar els productes. Ara, la lliure circulació de mercaderies també comporta una harmonització de normativa (que estableix els requeriments essencials de salut i de seguretat dels productes) o el reconeixement mutu entre estats (de les normes tècniques nacionals), i així s’eliminen aquestes barreres comercials.

 

Exemples concrets de què ens pot aportar

  • Desenvolupament de nous sectors industrials d’alt valor afegit (implants, equipaments sanitaris, prototips de peces per a maquinàries específiques o molts altres) que compleixin la normativa europea i, per tant, tinguin sortida més enllà del mercat andorrà.
  • Que els petits productors d’Andorra ja existents (que fabriquen mel, vins i licors i productes cosmètics, entre d’altres) tinguin més facilitats a l’hora de vendre fora d’Andorra.

 

Com s’ha acordat per a Andorra

  • El projecte d’Acord d’associació incorpora l’Acord comercial del 1990 (que elimina els drets de duana, les restriccions quantitatives i les taxes i mesures d’efecte equivalent).
  • S’amplia la unió duanera als productes agrícoles (estaven exclosos en l’Acord del 1990) i s’hi incorpora una solució específica per als productes del tabac.
  • Manté les franquícies de viatgers.
  • Permet una entrada gradual i seqüencial al mercat interior (Andorra no haurà d’incorporar el cabal comunitari de tots els sectors alhora, sinó que s’aniran regulant els sectors d’activitat a mesura que vagin apareixent al país).

La lliure circulació de persones

La lliure circulació de persones és un dels drets fonamentals garantits en el mercat interior; de fet, és el més important per a les persones, ja que els dona el dret a viure, treballar, jubilar-se, establir un negoci i estudiar en tot el territori, que agrupa els estats membres de la UE i els tres països de l’Espai Econòmic Europeu (Islàndia, Liechtenstein i Noruega). També s’hi inclouen disposicions relatives als membres de la família que acompanyen les persones que es desplacen.

 

Per completar el principi de lliure circulació de persones i donar-hi suport, s’hi inclouen normes específiques sobre el reconeixement de qualificacions professionals i la coordinació de la Seguretat Social, tots dos essencials per poder exercir de manera eficaç aquesta llibertat de circulació. 

 

Exemples concrets de què ens pot aportar

 

  • Els estudiants podran optar als estudis en les mateixes condicions que la resta de nacionals de la UE (actualment s’apliquen tarifes i condicions d’accés diferent als estudiants dels països tercers, excepte a les universitats públiques d’Espanya, França i Portugal).
  • Els nacionals andorrans poden optar a estades o llocs de feina en qualsevol país de la Unió.
  • Disposarem de targeta sanitària europea.
  • Es coordinen els sistemes de seguretat social amb la resta de països, de manera que si un andorrà treballa en diferents països pot agrupar i acumular les diferents cotitzacions.

Com s’ha acordat per a Andorra

 

La lliure circulació de persones s’aplicarà de manera asimètrica. Els andorrans podrem treballar i residir en qualsevol país de la UE en les mateixes condicions que la resta de ciutadans europeus. Per contra, s’ha acordat una adaptació específica perquè Andorra mantingui el control dels fluxos migratoris de residents nacionals europeus.

 

    • Es manté un sistema d’immigració basat en quotes, diferent de l’actual, i es passa a un total de tres quotes: treballadors, econòmicament actius, passius i temporers (-12 mesos).
    • El nombre de permisos anyal augmentarà en xifres similars a les actuals.
    • Es manté un procediment de verificació dels antecedents penals dels nacionals d’origen UE. Es tracta d’un sistema que preveu una verificació sistemàtica per a certes professions (vinculades a la salut, l’educació, els serveis financers i altres sectors sensibles). I estableix una verificació aleatòria de declaració jurada d’antecedents penals per a la resta de professions.
    • El nou sistema es posaria en marxa dos anys després de l’entrada en vigor de l’Acord d’associació i totes dos parts revisaran aquesta solució cada 10 anys (serà necessari l’acord de totes dos parts per a una modificació).
    • Finalment, s’inclou en l’Acord una declaració que estableix que caldrà tenir en compte l’impacte real que un comportament perillós pugui tenir a Andorra, d’acord amb la seva particularitat geogràfica, demogràfica i real i d’acord amb la jurisprudència dels tribunals andorrans.

La lliure circulació de serveis

La lliure circulació de serveis estableix com es pot exercir una activitat econòmica en un altre estat, ja sigui de manera continuada (dret d’establiment), ja sigui de manera temporal tot mantenint la radicació del negoci en el país d’origen (lliure prestació de serveis).

Aquesta llibertat de circulació està estretament vinculada a la lliure circulació de persones i al dret d’establiment. També té un paper important en moltes fases de la producció de mercaderies. La normativa que s’hi inclou està encaminada a eliminar barreres, ja siguin legals o derivades de la pràctica administrativa, que siguin discriminatòries o injustificades i que puguin obstaculitzar l’exercici d’aquesta llibertat de circulació.

La seva transposició comporta, a més d’adoptar mesures normatives, també mesures pràctiques, com ara l’establiment de la finestra única, la instauració de procediments electrònics i de cooperació administrativa i, en general, la simplificació administrativa.

 

Exemples concrets de què ens pot aportar

  • Els operadors andorrans podran oferir els seus serveis o establir-se en un altre país de la Unió.
  • Els operadors europeus podran establir-se (subjecte a quota) a Andorra o bé oferir els seus serveis a operadors andorrans.

Com s’ha acordat per a Andorra

 

  • En matèria d’energia Andorra podrà seguir mantenint un operador principal en matèria d’energia.
  • En matèria de telecomunicacions es preveuen dos canvis respecte de la situació actual
    • Desaparició de la itinerància de pagament. Andorra s’alinearà a la situació del roaming like at home de la resta de països de la Unió en set anys.
    • Obertura del mercat de les telecomunicacions en set anys amb uns requisits mínims de qualitat, cobertura i universalitat del servei.

Pel que fa a la lliure prestació de serveis

 

    • S’ha acordat un període transitori de tres anys després de l’entrada en vigor de l’Acord.
    • Aquest període transitori, juntament amb el treball previ ja efectuat en els darrers anys, té per objectiu completar el marc legislatiu actual perquè els professionals andorrans puguin treure el màxim profit de la lliure circulació de serveis i alhora es puguin mitigar els possibles riscos.

La lliure circulació de capitals

La lliure circulació de capitals és fonamental per al bon funcionament de la circulació de mercaderies, serveis i persones. Té per objectiu facilitar el moviment de capital sense retards innecessaris o despeses de transacció. Permet el desenvolupament de qualsevol operació a l’exterior com l’obertura d’un compte bancari, la participació en empreses no nacionals, inversions o la compra de propietats immobiliàries.

En relació amb les empreses, permet invertir o tenir en propietat empreses europees així com prendre part activa en la seva gestió.

Hi ha algunes excepcions a la llibertat de circulació de capital, bàsicament vinculades a la fiscalitat i a les consideracions de política pública.

 

Exemples concrets de què ens pot aportar

 

  • Els andorrans podran obrir comptes i efectuar o rebre pagaments en les mateixes condicions que la resta de nacionals de la Unió Europea entre ells.
  • També podran comprar participacions d’empreses o comprar propietats immobiliàries en les mateixes condicions que els nacionals de la UE.

 

Com s’ha acordat per a Andorra

 

  • Andorra ha proposat durant la negociació incloure-hi una adaptació similar a la que consta en el protocol 6 de l’acta d’adhesió de Malta (16 abril del 2003) i que limita l’adquisició de residències secundàries per part de nacionals de la UE. La Comissió Europea s’ha mostrat disposada a valorar positivament aquesta demanda si les condicions així ho justifiquen. La redacció d’aquesta adaptació queda subjecta a la modificació de la Llei d’inversió estrangera d’Andorra, per la qual cosa, en tancar les negociacions, es desconeixia el detall.
  • En relació amb els serveis financers:
    • Entrada al mercat interior gradual: Andorra disposa de 15 anys per reprendre la normativa dels quatre sectors implicats, que podran participar en el mercat interior a diferents ritmes: banca, assegurances, fons d’inversió, mercat de valors.
    • Reciprocitat garantida: els operadors de la UE de les diferents categories no podran treballar a Andorra fins que la normativa europea no hagi estat represa a Andorra i les entitats andorranes puguin operar a Europa.
    • Avaluació reforçada i més confiança: les autoritats europees en la matèria auditaran i supervisaran el sistema andorrà, i aportaran així un grau més de confiança internacional en el sistema financer andorrà.
    • Mecanismes de liquiditat: l’Acord d’associació no inclou l’accés a mecanismes ordinaris de liquiditat ni prestador de darrera instància, però és un acord indispensable per poder negociar aquests instruments per altres vies bilaterals.

 

Les polítiques horitzontals i d’acompanyament

Per tal de garantir el correcte funcionament del mercat interior de la Unió, tant els tractats europeus com l’Acord d’associació preveuen una sèrie de polítiques horitzontals que són rellevants per garantir la viabilitat del mercat interior i que regulen els àmbits següents: competència, ajudes d’estat, contractació pública, política social, protecció dels consumidors, medi ambient, estadística i dret de les societats.

 

Exemples concrets de què ens pot aportar

 

  • Les empreses andorranes podran presentar-se a licitacions de qualsevol país de la Unió Europea en les mateixes condicions que els operadors comunitaris.
  • Andorra s’afegeix a l’estratègia europea en matèria de medi ambient i clima.
  • Andorra incorporarà, per la via de la normativa en matèria de política social, el permís parental, actualment inexistent.
  • L’Eurostat podrà incloure estadístiques andorranes en els àmbits acordats.
  • Protecció del consumidor reforçada.

Com s’ha acordat per a Andorra

 

  • Andorra ha incorporat períodes transitoris per poder disposar de temps suficient per adoptar i implementar la normativa europea en aquestes matèries.

 

La cooperació amb Europa

El projecte d’Acord d’associació incorpora un apartat específic sobre la cooperació amb la UE fora de les quatre llibertats en les àrees d’acompanyament que no estan cobertes a la resta de l’Acord. Aquesta cooperació es duu a terme mitjançant activitats conjuntes que van des del diàleg i la promoció d’esdeveniments fins a la participació en programes europeus. L’Acord preveurà de quina manera es desenvoluparà la participació en programes i com es calcularà, financerament parlant, aquest accés. Com que té un cost econòmic, caldrà ser estratègics a l’hora de determinar en quins programes pren part Andorra, però aquest és sens dubte un dels aspectes de l’Acord que ofereix més oportunitats.

 

Llista dels programes de la Unió Europea: https://commission.europa.eu/funding-tenders/find-funding/eu-funding-programmes_es.

 

Com s’ha acordat per a Andorra

 

  • Andorra podrà participar en programes europeus (en la seva integritat o en una part del programa) a partir del pròxim període de programació (2027-2034).

La negociació

Andorra i la Unió Europea han segut al voltant de la taula de negociació durant més de vuit anys. Per part d’Andorra, experts en cada matèria han analitzat norma a norma les diferències entre l’ordenament jurídic andorrà i l’europeu per identificar els impactes del cabal comunitari a Andorra, les necessitats d’adaptacions i les possibles solucions.

Algunes adaptacions han requerit una negociació al més alt nivell polític. Però, un cop finalitzades les converses, Andorra i la Comissió Europea han mostrat la seva satisfacció pel resultat final obtingut.

1

2015-2018: Primera fase.

Negociació plurilateral entre la Unió Europea i Andorra, Mònaco i San Marino conjuntament. Durant aquests anys s’ha avançat en la redacció del marc institucional i les disposicions comunes als tres països que defineixen “les regles del joc de l’acord”

2

2018 a l’actualitat: Segona fase.

Negociació bilateral, la Unió Europea es reuneix amb Andorra, Mònaco i San Marino per separat. Es negocia totes les normes (cabal comunitari) i les adaptacions que cada país ha d’incorporar per poder integrar el mercat interior. El cabal comunitari inclou tot el relatiu a les 4 llibertats de circulació i altres polítiques d’acompanyament i es divideix en un total de 25 annexos.

ESTAT D'AVANÇAMENT DEL PROJECTE

2015

Inici de les negociacions

Març 2015

  • Eleccions generals a Andorra
2015
  • Acord marc: disposicions institucionals

Tres sessions de negociació

2016
  • Acord marc: disposicions institucionals
  • Protocol Andorra: mercaderies
  • Cribratges de mercaderies

Sis sessions de negociació

2017
  • Acord marc: disposicions institucionals + prestació de serveis + dret d’establiment
  • Protocol Andorra: mercaderies
  • Cribratges de serveis

Sis sessions de negociació

2018
  • Acord marc: disposicions institucionals + prestació de serveis + dret d’establiment
  • Protocol Andorra: mercaderies

Sis sessions de negociació

2019
  • Eleccions generals a Andorra
  • Eleccions al Parlament Europeu
  • Acord marc: disposicions institucionals
  • Annexos: lliure circulació de persones, telecomunicacions, energia, salut animal, normes tècniques

Set sessions de negociació

2020
  • Annexos: duana, qüestions veterinàries, serveis audiovisuals i societat de la informació, estadística, propietat intel·lectual, protecció del consumidor

Tres sessions (tres d’anul·lades)

2021
  • Annexos: energia, transports, propietat intel·lectual, protecció del consumidor, característiques tècniques dels productes, responsabilitat dels productes, medi ambient, competència, estadística, comerç

Cinc sessions de negociació

Disposicions del marc institucional: text acordat en un 80%. Es reprendrà la negociació plurilateral quan les qüestions bilaterals, és a dir, la negociació dels annexos, hagin avançat de manera significativa.

Lliure circulació de mercaderies: text acordat. Manca únicament la migració d’alguns elements tècnics de l’Acord comercial del 1990. L’anàlisi dels annexos està en curs.

Lliure circulació de persones: text parcialment acordat. Document de posició enviat al març del 2020. Negociació iniciada al primer semestre del 2022, amb la represa de les sessions presencials.

Lliure circulació de serveis:text parcialment acordat. Posició definida. Operadors públics: principi d’acord amb FEDA i negociació en curs amb Andorra Telecom.

Lliure circulació de capitals: el text que consta en l’Acord marc relatiu a les disposicions generals està parcialment acordat. La negociació sobre les normes no ha començat.

Cooperació fora de les quatre llibertats: text parcialment acordat (represa de l’Acord de cooperació del 2004). No es preveu tractar aquest capítol fins que el contingut de les quatre llibertats estigui negociat.

Antecedents

Andorra veu la necessitat d’establir un marc de relació amb les institucions europees quan es queda totalment envoltada de territori europeu.
Això succeeix quan Espanya s’adhereix a la CEE (1986). Andorra inicia en aquell moment un diàleg que culminarà amb la signatura de l’Acord Comercial del 1990.

Des de llavors, els diferents governs, fos quina fos la seva orientació política, han avançat cap a una aproximació més gran a Europa. En trenta anys s’han signat set acords sectorials.

La forta crisi del 2007 va fer evident la necessitat de replantejar el model econòmic d’Andorra i es van engegar reformes importants, a escala interna, amb la reforma fiscal i el procés d’obertura econòmica, i, en l’àmbit extern, amb la voluntat d’homologar Andorra internacionalment per la via de l’acostament a Europa.

Al 2007 s’inclou en el Tractat de la Unió Europea, signat a Lisboa, una declaració que estableix que la Unió Europea tindrà en compte la situació particular dels països de petita dimensió territorial que mantenen amb ella relacions específiques de proximitat. Aquesta declaració és la que obre la porta a Andorra, Mònaco i San Marino a sol·licitar a les institucions europees una relació més propera que permeti participar en el mercat interior.

Entre el 2009 i el 2014 tenen lloc tot un seguit d’intercanvis entre Andorra i la UE per estudiar i decidir quin és el millor model de relació. Totes dos parts conclouen que l’opció d’un acord d’associació és la més viable.

Al març del 2015 comencen les negociacions.

ET DONEM RESPOSTA

Contestem a les teves preguntes durant la Fira d'Andorra la Vella

L’ACCORD D’ASSOCIACIÓ
>
CLAR I SENSE FILTRES