El cap de Govern, Xavier Espot, s’ha desplaçat fins a la seu de la Comissió Europea, ubicada a Brussel·les, per celebrar una compareixença per explicar els detalls de la negociació de l’Acord d’associació, una entesa clau per al futur del país que s’ha assolit després de “gairebé 9 anys de negociació”. La roda de premsa s’ha ofert de forma conjunta amb el vicepresident executiu de la Comissió Europea, i màxim responsable polític de la negociació, Maroš Šefčovič, i el ministre d’Afers Exteriors, Cooperació econòmica i internacional i Telecomunicacions de San Marino, Luca Beccari, una vegada finalitzades les rondes de negociació per a l’assoliment d’un Acord d’associació amb la Unió Europea (UE).
Espot ha emfatitzat, durant la compareixença de premsa, que les línies polítiques acordades respecten “les especificitats” andorranes alhora que permeten al país accedir al mercat únic, “element cabdal per a la diversificació econòmica d’Andorra i la construcció d’un model més sostenible i resilient”. En aquest mateix sentit ha destacat que l’entesa confirma que el país és un soci rellevant per la Unió Europea i ha destacat que “estem fermament convençuts que els petits estats poden ser actors importants per a la construcció d’Europa”.
El vicepresident executiu ha apuntat que el text negociat respon directament a l’objectiu de desenvolupar una relació sòlida i més estreta entre els dos estats i la UE. En aquest sentit ha reiterat que “serà l’acord més ambiciós i complet que la UE mai ha negociat amb un estat tercer”. Šefčovič també ha apuntat que un acord global era i és l’únic camí per a una relació més propera amb la Unió Europea i ha agraït que s’hagi treballat intensament per fer-ho realitat.
La compareixença ha tingut lloc després del Consell d’Afers Generals del Consell de la UE, el darrer presidit per Espanya, on Šefčovič ha informat als 27 estats membres de la finalització de les rondes de negociació. Més concretament, el vicepresident europeu ha explicat als estats que les negociacions s’han conclòs havent complert amb el mandat que el Consell va donar a la Comissió i respectant el calendari, les especificitats d’Andorra i la homogeneïtat del mercat interior.
Tal com ha explicat Espot, un cop finalitzades les rondes de negociació, s’inicien uns mesos per finalitzar la redacció del text i garantir que tots els acords presos a la taula de negociació estiguin degudament incorporats. No serà fins llavors que cadascuna de les parts comenci, si així ho considera, els respectius procediments d’adopció, que en el cas d’Andorra inclou la rúbrica i la celebració d’un referèndum políticament vinculant.
Un acord que respecta les especificitats andorranes
D’aquesta manera, el text acordat ha tingut en compte aquelles particularitats pròpies d’Andorra que el Govern s’havia marcat com essencials. Així, cal recordar que el país, amb l’entrada en vigor de l’acord, mantindrà el control de les fronteres i de les duanes així com també de totes aquelles temàtiques relacionades amb la sobirania fiscal.
En matèria de lliure circulació de persones l’acord negociat estableix que els andorrans podran circular i treballar a qualsevol país de la UE en les mateixes condicions que la resta de ciutadans europeus. Així, i sota el principi de poder tenir previsibilitat sobre el creixement demogràfic del país, s’ha negociat una adaptació específica perquè Andorra mantingui una regulació dels fluxos immigratoris de treballadors. Un cop entrat en vigor l’acord, s’iniciarà un període transitori inicial de 2 anys i una solució revisable de mutu acord cada 10 anys. El nou sistema serà aplicable als nacionals europeus, mentre que la resta de persones immigrades es continuaran regint pel sistema actual.
Aquesta solució simplifica al sistema de quotes actual a tres modalitats: residents econòmicament actius, passius i temporers (menys de 12 mesos). D’aquesta manera, el nombre de permisos mínims anyal es calcularà aplicant sobre la mitjana de cada categoria de permisos dels darrers 5 anys, una variació de 7% per actius (correspondria amb les dades actuals a 368 noves residències), 2,5% per residents sense activitats econòmica (correspondria a 65 noves residències) i 5% per a temporers fins a 12 mesos (correspondria a 68 noves residències). Aquests percentatges representen el mínim de residències que Andorra ha de posar a disposició dels nacionals UE. Un cop assolida aquesta xifra el Govern pot decidir seguir atorgant noves residències si hi ha la necessitat.
L’entesa en matèria de lliure circulació de persones també garanteix un procediment de verificació d’antecedents penals, per continuar mantenint un dels valors afegits del país com és la seguretat pública. Així, s’instaura un sistema de verificació aleatòria mitjançant una declaració jurada dels antecedents penals que serà sistemàtica per a certes professions sensibles, vinculades especialment a la salut, educació, serveis financers, entre d’altres.
Pel que fa a la seguretat social, l’acord amb la UE permetrà, passat un període transitori de dos anys, que les persones que cotitzin a Andorra puguin desplaçar-se i rebre atenció mèdica en qualsevol país de la Unió, mitjançant la targeta sanitària europea que permetrà, per exemple, no haver d’anticipar pagaments o documents.
En matèria de telecomunicacions es preveuen alguns canvis que permetran beneficiar tant als nacionals com als visitants del país. L’acord pactat amb la UE preveu una adaptació progressiva per a la desaparició del roaming de pagament. Andorra s’alinearà a la situació de roaming ‘like at home’ de la resta de països de la Unió. Així mateix, també es preveu que el mercat de les telecomunicacions es pugui obrir en un període transitori de set anys. Alhora, s’estipulen mecanismes de salvaguarda per mantenir uns requisits mínims de qualitat i universalitat del servei. Aquesta solució, tal com ha destacat el cap de Govern, és “única” dins del mercat de la Unió.
En relació al sector de l’energia, l’Acord d’associació permet mantenir l’operador principal actual, sense necessitat d’obrir el mercat andorrà a nous operadors en aquesta matèria.
Per la seva banda, el Protocol específic per als serveis financers apunta una entrada gradual al mercat interior. Andorra disposarà de quinze anys per reprendre a normativa dels quatre sectors implicats: banca, assegurances, fons d’inversió i mercat de valors. La reciprocitat queda garantida amb l’objectiu que els operadors de la UE de les diferents categories no puguin operar a Andorra fins que la normativa europea no hagi estat represa a Andorra i les entitats andorranes puguin operar a Europa. També s’estableixen mecanismes específics de supervisió, aportant així un grau més de confiança internacional en el sistema financer nacional. Per últim, en relació als mecanismes de liquiditat l’Acord d’associació no inclou l’accés a aquest tipus de mecanismes ni tampoc a cap prestador de darrera instància, però sí que és acord indispensable per poder negociar aquests instruments per altres vies bilaterals.
També es garanteixen nous mecanismes i facilitats per als joves andorrans, que podran accedir a beques d’estudis en les mateixes condicions que ho fan els nacionals europeus. Així, Andorra podrà participar en la totalitat o part dels programes europeus als que vulgui participar (Erasmus, Life, Horitzó Europa, Europa creativa, etc.). L’objectiu d’aquest acord és facilitar i adequar la participació dels petits Estats als programes europeus.
Finalment, i en matèria de lliure circulació de mercaderies, cal destacar el període transitori de 30 anys que Andorra i la UE van acordar per assolir una reducció progressiva dels drets de duana aplicables al tabac, tot mantenint les franquícies actuals (tres vegades superiors a la d’altres estats tercers).
L’Acord d’associació es divideix en 25 annexos i un Acord Marc. La gran majoria de les temàtiques concretes (telecomunicacions, seguretat social, lliure circulació de treballadors, entre d’altres) estan incloses en els annexos i en l’Acord Marc s’hi estableixen els principis generals, les disposicions comunes, la governança de l’Acord i altres elements comuns com l’entrada en vigor, la resolució de diferències i mecanismes de denúncia.
