- Dimarts, 12 Març 2024
L’auditori del Centre de Congressos d’Andorra la Vella ha estat aquest vespre, davant d’un públic multitudinari, l’escenari del primer acte públic per donar a conèixer l’Acord d’associació amb la Unió Europea, formalment tancat el 12 de desembre passat a Brussel·les. Des d’aleshores, s’ha realitzat el procés de redacció en anglès d’un text que es troba en fase de revisió jurídica i que ben aviat quedarà estabilitzat per començar les traduccions oficials, inclòs el català. La previsió és que el text íntegre sigui consultable en les properes setmanes en llengua anglesa, mentre que en la llengua oficial això serà a partir del juny. Mentrestant, ja és accessible per a tothom un resum ampli a www.andorraue.ad. L’acte públic d’avui és, segons ha explicat el cap de Govern, Xavier Espot, “el punt de partida per donar a conèixer àmpliament, durant els propers mesos, de forma detallada i oberta, un acord que se sotmetrà a consulta vinculant l’any 2025”.
Xavier Espot ha estat, precisament, l’encarregat d’obrir un acte on s’han pogut escoltar moltes veus de ciutadans, joves i empresaris, plantejant preguntes i dubtes, i exposant experiències i expectatives sobre l’Acord d’associació. El cap de Govern ha explicat que és “un projecte de país”, subscrit per diferents formacions polítiques i amb un ampli recorregut perpetrat per diferents Governs.
En el discurs inaugural, Espot ha reiterat la necessitat de diversificar una economia sustentada en bona part en activitats com el turisme o les taxes del tabac, que a mitjà termini acabaran minvant de manera significativa. Andorra, ha defensat Espot, encara té molt recorregut per explorar, “per assegurar un creixement sostenible i equilibrat que reverteixi en tota la societat andorrana, per fer que els nostres productes siguin equivalents als de la resta de la UE, per obrir noves portes als nostres professionals, per generar més i millors llocs de treball per als treballadors, per oferir noves oportunitats als joves i per originar nous ingressos per a l’Estat que ens permetin millorar els serveis públics, especialment per a les persones que més ho necessitin.”
El cap de Govern ha dit que “serem molt més sobirans del que ho som a través de l’acord duaner o l’acord monetari, perquè tindrem capacitat de poder participar en els treballs d’elaboració de les normes que ens acabaran afectant”.
La seguretat ciutadana i la implantació de noves empreses, neguits recurrents
L’acte, moderat pel conductor del magazín matinal d’RNA Avui serà un bon dia, Gabriel Fernàndez, ha comptat amb la presència dels tres ex-caps de Govern que van participar al recorregut que ha culminat amb l’Acord d’associació: Marc Forné, Albert Pintat i Jaume Bartumeu. A l’escenari, a banda del cap de Govern, el secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, ha estat l’encarregat d’explicar les parts més significatives de l’acord. També hi han pres part la majoria dels actors polítics signataris del Pacte d’Estat.
Riba ha posat l’accent en el fet que la nacionalitat andorrana s’eleva al rang de qualsevol nacionalitat de la UE –al marge dels drets polítics– i que ser andorrà, o ser una empresa andorrana ja no serà un impediment sinó una oportunitat. Avui s’ha exposat que l’Acord donarà oportunitats per les empreses i pels professionals andorrans perquè tindran accés al mercat interior de la UE, sense les nombroses restriccions i impediments actuals que els suposa ser empreses i professionals d’un país tercer. Per tant, no caldrà que obrin una nova empresa fora d’Andorra i podran treballar en tot el mercat interior de la UE des d’Andorra i utilitzar noves figures societàries, com la societat europea o l’AEIE, podran buscar personal qualificat per tota Europa utilitzant la plataforma d’ocupació europea, EURES, on es registren ofertes i demandes de feina de tot el mercat interior de la UE. També podran participar als concursos públics europeus, sense que els puguin discriminar per ser empreses o professionals andorrans.
Els principals beneficiaris d’aquest Acord, ha explicat Landry Riba, seran els joves. Els estudiants andorrans podran accedir a qualsevol centre universitari europeu en les mateixes condicions que un nacional de la UE i, per tant, això posa fi, per exemple, a matrícules més cares. El reconeixement de les titulacions serà més fàcil i, en molts casos, automàtic. En l’àmbit laboral, l’Acord d’associació garanteix que un jove andorrà podria optar a qualsevol oferta laboral dins del mercat interior de la UE, sense que se’l pugui discriminar per raó de la seva nacionalitat.
En relació al neguit sobre l’increment de la població, Landry Riba ha explicat que si l’Acord d’associació tira endavant, es mantindrà el sistema de quotes d’immigració lligat a un mecanisme de verificació dels antecedents penals, també únic en tot el territori de la UE. Qualsevol nou resident d’origen europeu haurà de declarar totes les condemnes penals que hagi tingut i aquesta declaració es podrà verificar tenint en compte el grau d’amenaça que puguin representar els delictes que es declarin. A part, en el cas d’algunes professions considerades sensibles (educació, salut, sistema financer, algunes professions liberals, etc.) es podrà demanar els antecedents penals de manera sistemàtica abans de la seva contractació.
Un canvi significatiu és que els dipòsits i les inversions inicials que es demanen avui dia als treballadors per compte propi que venen de la UE o als residents passius també d’origen UE no es podran continuar demanant.
L’Acord d’associació comporta, d’altra banda, una alineament total amb les normes europees de salut i seguretat en el treball, i en l’adquisició de nous drets, com el permís parental, que permet gaudir d’una mena d’excedència parcialment remunerada durant els primers 8 anys de la vida d’un fill. També, en cas de desplaçar-se a països de la UE, els ciutadans d’Andorra podran ser atesos en qualsevol centre sanitari públic amb les mateixes condicions que els residents a aquell país, sense haver de desemborsar la totalitat de la factura.
Durant el torn de preguntes de la ciutadania s’ha demanat sobre si l’Acord d’associació tindria algun impacte sobre la fiscalitat i, en concret, sobre l’IGI, element, que tal com ha destacat el cap de Govern, queda fora de l’entesa amb Europa i, per tant, la decisió de modificar aquest tipus impositiu és estrictament interna del país. Així mateix, també s’ha demanat sobre el calendari previst per a la celebració de la consulta vinculant que el cap de Govern ha apuntat que es previst celebrar-la el 2025.
La Secretaria d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea manté canals de diàleg i informació oberts a tota la ciutadania per resoldre dubtes i plantejar preguntes, com correu electrònic, xarxes socials o WhatsApp, que es poden consultar a www.andorraue.ad. Així mateix, si voleu recuperar l’acte de forma íntegra ho podeu fer a la web de RTVA.
